Quase Verão.
Ouriços com castanhas.
Jeropiga e
castanhas sem ouriços.
São Martinho não
compareceu.
sábado, 11 de novembro de 2017
sexta-feira, 10 de novembro de 2017
quarta-feira, 8 de novembro de 2017
"Brebeatles"
LES BREBEATLES
Dans le zoo de Liverpool,
entre Abbey Road et Penny Lane,
on peut admirer la laine
de quatre ovins dans le vent.
Ce sont les brebeatles,
yeah, yeah, yeah.
Les brebeatles ont les poils longs,
et bêlent de jolies chansons :
« Imagine qu’il n’y ait pas d’enclos,
pas de gardien, et pas de zoo»,
et avec eux, les animaux
font « Obladi » et « Oblada ».
Les brebeatles mangent tant d’herbe
qu’ils croient parfois voir dans le ciel
Lassie avec des diamants.
Ce sont les brebeatles,
Ce sont les brebeatles,
yeah, yeah, yeah.
Hervé le Tellier, França, in Anthologie
de l’OuLiPo
segunda-feira, 6 de novembro de 2017
Canto arrefecido
Na amenidade da noite o frio
instala-se
lentamente
existimos
cada qual no seu
canto
adivinhando
o Outro
acordado
na friúra do seu canto

domingo, 5 de novembro de 2017
Traça(s)
A nudez tece
na roupa
a traça
a traça
devora na roupa
a nudez:
a escrita tem
o destino
das traças:
só depois
se revelam rotos
os tecidos
do mundo
leonardo
sábado, 4 de novembro de 2017
Balas
sexta-feira, 3 de novembro de 2017
Para a Catalunha (e não só...)
XXIV
Si et
criden a guiar
un breu moment
del mil·lenari
pas
de les
generacions,
aparta l’or
la son i el nom.
També la inflor
buida dels mots,
la vergonya del
ventre
i dels honors.
Imposaràs la
veritat
fins a la mort,
sense l’ajut
de cap consol.
No esperis mai
deixar record,
car ets tan sols
el més humil
dels servidors.
El desvalgut
i el que sofreix
per sempre són
els teus únics
senyors.
Excepte Déu
que t’ha posat
dessota els peus
de tots.
Salvador Espriu in A Pele de Touro
XXIV
Se te chamam a guiar
um breve momento
do caminhar milenário
das gerações,
afasta o oiro,
o sono e o nome.
Também a pompa
vã das palavras,
a vergonha do ventre
e das honrarias.
Imporás
a verdade
até à morte,
sem a ajuda
de nenhum consolo.
Não esperes nunca
deixar lembrança,
porque és apenas
o mais humilde
dos servidores.
O desvalido
e o que sofre
sempre serão
os teus únicos senhores.
Excepto Deus,
que te pôs
debaixo dos pés
de todos.
(tradução, do catalão. de Manuel de Seabra)
Salvador Espriu, Catalunha (1913-1985)
Subscrever:
Mensagens (Atom)